U. D. Marianao

La U.D Marianao es va fundar l'any 1976. Va néixer d'un grup d'amics que es van ajuntar en un bar anomenat "La última copa". El nom d'U.D. Marianao Poblet va ser el primer que va tenir el club. El primer que va jugar aquest equip va ser el torneig de la Creu del Camp, al camp del manicomi. També es van jugar diversos partits per les zones del Rugbi.

Algun d'aquests amics s'ho van prendre seriosament juntament amb col.laboradors del barri. Vam posar el que calia per al que anàvem a emprendre.Es va canviar el nom i se li va posar C.F. Linares, i canviem la seu al bar Requena. Ajuntem un equip seriós amb jugadors que gairebé tots havien jugat a la Extremenya i van estar un bon temps defensant els colors de la mateixa i ens inscrivim en una Federació que es deia Carmelitana d'aficionats, en què vam ser campions durant quatre temporades i mitja. El club anava avançant i passem a 1a Federació Catalana. Vam estar 2 temporades en aficionats on vam ser campions de lliga i vam passar a 3a Regional, llavors vam acordar deixar els noms dels bars i vam posar UD Marianao. Seguíem creixent i es va acordar muntar tres grups culturals, un majorettes, un altre de tambors i cornetes i un altre que era un cor pastoral. Aquest últim grup va ser campió d'Espanya a Ràdio Miramar. Entre els tres grups culturals i l'equip de futbol s'ajuntaven 60 persones, al marge dels col.laboradors i la Junta Directiva. Des d'aquí aprofitem per destacar la seva dedicació i entrega. Gràcies a ells es van poder fer moltes coses que sense ells ens hagués estat impossible realitzar. Com que ja tanta gent, vam començar a pensar en anar formant equips d'alevins, infantils i juvenils i vam decidir llogar un local al carrer Antoni Gaudí. El nom de U. Marianao, es va formalitzar a l'agost de 1976, en un bar que es deia Manzano (al carrer Antoni Gaudí). En aquell bar hi va haver diversos dels fundadors, que procedien dels clubs de bars anteriors. Voldríem destacar els grans esforços que es necessitaven per mantenir tota aquella estructura de club. Es necessitava molts diners. Tots els senyors de la Junta Directiva, dissabte a la nit després de plegar, es repartien tacs de números de rifa per a la seva venda i perquè no dir-ho, en cas de no haver pogut realitzar, quedar-se'ls per aconseguir diners per mantenir el club.

La construcció dels altells que es van muntar al bar, van ser dels que reconeixien el treball que s'estava realitzant a la barriada i cadascun aportava el que tenia o el que podia, el que era fuster exercia el seu treball, el vidrier, el paleta, tots treballàvem desinteressadament i sense cobrar, es va muntar una entitat que no es coneixia en aquella època en cap lloc.

En acabar la remodelació del local, vam començar a muntar seriosament els equips alevins, infantils, juvenils i amateur (aquest últim ja existent). Fer aquests equips va suposar un treball enorme, es va tenir de començar a reclutar nens de totes les edats de la barriada i convocar-los a tots en el camp dels Salesians. arribem a comptar amb 60 nens. Això també va ser possible perquè part dels jugadors del amateur es van fer càrrec dels nens de categories inferiors. El lector es farà càrrec del que va costar organitzar i muntar tot aquell entramat. La temporada següent van començar a jugar totes les categories.

Els petits jugaven a l'escola Sant Josep que era petit però reunia les condicions que exigia el reglament. El Marianao va estar molt agraït i ho està a aquesta família. El que faltava per fer en el camp eren els vestidors. Es van fer gràcies a part de la junta i diverses persones que tot ho feien per i per les criatures. L'entitat comptava ja amb 150 persones, sumant tots els grups existents en aquells moments. Dic en aquells moments perquè al poc temps es va fundar el grup d'escacs. L'entitat s'omple de taulers i nens competint.

A partir d'aquí el bar ja va començar a donar el seu fruit a l'entitat. Funcionava per torns dels membres de la junta i va ser una ajuda molt important per al que necessitava el club.bUn membre de la Directiva, un bon dia va venir dient que tenia un bingo. Vam anar a veure-ho i de seguida ens vam posar mans a l'obra per muntar un de propi. La caixa del bingo de ficar les boles era un bidó de plàstic i les boles també del mateix plàstic blanc. Un tub de PVC de 50 mm. i un motor de rentadora feien la resta. Van començar els tècnics a muntar la màquina i per fi vam aconseguir que les boles sortissin després de molts intents. Això va ser una llum d'esperança per a l'economia del club, perquè els dissabtes de 8 a 10 del vespre i també els diumenges es posava al màxim de gent. Les fitxes per apuntar els números eren paquets de pipes que es venien a la barra. Aquestes pipes eren una font d'ingressos molt important perquè entre les que es menjaven i amb les que s'apuntaven no donàvem l'abast. Tot aquest treball anava a càrrec de la junta, quan a les 10 de la nit procedíem a netejar tot el local després de les jornades de futbol i dels altres grups d'activitats.

Les majorettes van tenir en aquelles festes dates bastants sortides juntament amb la banda perquè tot allò era nou en aquella època. A partir d'aquell moment l'entitat muntava la Setmana Santa, la Cavalcada de Reis i també es va muntar un Rocío.

El futbol anava vent en popa. Teníem el aleví consagrat i quan pas de categoria a infantil va ser el millor equip del grup campió de lliga, felicitat per la Federació Catalana de Futbol. El juvenil també va ser digne de destacar, eren jugadors d'alta categoria que la van demostrar en la categoria amateur quan van aconseguir l'ascens de categoria. Tot funcionava bé i per si fos poc el que s'estava muntat, un dia va arribar el Sr Fulgoso i va proposar a l'entitat muntar una penya ciclista de veterans. No eren veterans qualssevol. Alguns d'ells van ser Campions d'Espanya i l'entitat va passar el càrrec de la penya i li va donar el sí. Els cotxes de les carreres portarien el nom de l'entitat i així es va muntar una altra secció més. Van participar en diverses carreres per diferents circuits. També van córrer la Volta a Catalunya, on vam quedar quarts per equips. Totes aquestes sortides estaven legalitzades i amb el permís de l'Ajuntament.

Van arribar moments difícils en què es va prescindir de tots els grups i va quedar només el futbol. Vam haver de deixar l'entitat i buscar un lloc per poder seguir amb el Futbol i ens van acollir al bar Tropezón. El club va començar a funcionar una altra vegada, amb ajuda d'un grup de persones i en no haver de pagar local era més senzill. Amb el temps vam haver de canviar de local i ens vam anar a la Granja Alba. Amb l'esforç d'una sèrie de persones es va aconseguir que en l'actualitat es gaudeixi d'un gran camp i una gran entitat.

Poblet

El club de futbol Poblet es va fundar el 12 de Juliol de 1991 de la fusió de diversos clubs com La penya Màlaga, Ranxo Gran, Joventut Santboianense, Boise i Gla d'Or. Sent el seu president Antonio Molina Miranda, les reunions es realitzaven en l'Associació de Veïns Marianao Poblet on van estar un any. D'allí va sortir el nom de Poblet. Passat aquest temps van passar a tenir la seu social al carrer Rubio i Ors on van estar dos anys. Per assumptes del nom del futur club no es van unir abans amb la UD Marianao. L'any 1994 es produeix la fusió del Poblet amb el Marianao sortint el nom d'Unió Esportiva Marianao Poblet, sent la samarreta el color del Marianao i els pantalons de Poblet.